A l’any 2017, vaig tenir el plaer de col·laborar amb l’Editorial Xandri fent-hi un conte de terror. Model: Edicions Xandri Client: Terra de crims Date: Desembre_2017 Edicions Xandri acaba de publicar un recull de relats de novel·la negra on he tingut l’honor de… Continue Reading →

Fa uns dies, un empresari que està molt implicat amb el que està passant a Catalunya, m’explicava que especialment les dones ens sentim més properes als presos polítics i al que deuen estar passant perquè tenim més desenvolupada -i la… Continue Reading →

Ser pagès sempre ha estat una mica mal vist. Històricament, semblava que els que es dedicaven a l’agricultura i la ramaderia era perquè no sabien fer gaire res més. Quan érem petits, recordo perfectament que, a l’escola, quan parlàvem d’això… Continue Reading →

Una de les mesures que va voler aplicar Emmanuel Macron quan va arribar al govern francès va ser la prohibició dels telèfons mòbils a les escoles de primària i secundària. Aquesta mesura està a punt de fer-se realitat i només… Continue Reading →

El meu pare, de petita, em va inculcar la passió per llegir diaris. No és que ell sigui amant de la lectura però el fet de que cada dia tingués aquest hàbit va fer que amb el temps l’hagués incorporant… Continue Reading →

El referèndum de l’1 d’octubre ens va fer veure fins a quin punt els catalans estem disposats a jugar-nos la nostra estabilitat pel país i els nostres representants polítics. No obstant, el que va passar durant –i a partir- el… Continue Reading →

Hi ha països on les derrotes, personals i professionals, se celebren i s’analitzen detingudament amb l’objectiu d’aprendre’n i intentar no repetir els errors. Hi ha països –com el nostre- on les derrotes i els fracassos s’amaguen i s’acaben tractant com… Continue Reading →

Un dels dies més bonics de l’any el vivim cada 23 d’abril. Un dia que dediquem a l’amor, les roses i els llibres –com de bé ens sentiríem si hi dediquéssim molt més temps i esforç als llibres i no… Continue Reading →

De petita, li agradaven les pel·lícules de Disney. Es passava hores i hores mirant-les si tornar-les a veure per pronunciar en veu alta els diàlegs que ja se sabia de memòria. Ho feia sola. Massa sovint, els seus pares no… Continue Reading →

Entren al bar agafats de la mà. Ella, morena i amb uns cabells que li arriben a mitja esquena, sembla no estar gaire contenta d’haver d’empassar-se un partit del Barça que li importa ben poc. Ell, descuidat, amb uns texans… Continue Reading →

« Older posts

© 2018 marionaisern.cat — Powered by WordPress

Theme by Anders NorenUp ↑

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies