El poder i la seva responsabilitat

Aquesta setmana es celebra a Barcelona el Mobile World Congress i només es parlaria d’això durant tota la setmana si no fos perquè els treballadors del metro i autobusos de Barcelona faran vaga durant tres dies per desavinences amb l’ajuntament de Barcelona. Adif i Renfe també han anunciat aturades puntuals.

Es preveu que milers de persones arribin a Barcelona per a la gran cita de la tecnologia mundial. Els treballadors del metro són treballadors públics i com a tal, han de reivindicar els seus drets, només faltaria. S’han de fer valdre i si creuen que hi ha injustícies per el que fa als sous dels directius de TMB, han de ser valents i reivindicar-se. Però com a treballadors públics, no poden oblidar que tenen uns deures i que aquests afecten a una gran part de la població de Catalunya i amb més motiu, quan es celebra el congrés mundial dels mòbils. Només un privilegiat es pot permetre el luxe de fer vaga durant quatre dies.

Què passaria si tots féssim com ells? Què passaria si tots els treballadors decidíssim sortir al carrer i fer vaga durant uns quants dies perquè considerem que els nostres drets no estan ben representats? Potser aquesta no és la millor manera de reivindicar la feina ben feta.

Ada Colau s’ha fet un fart de negociar amb els treballadors de TMB sense que hi hagi hagut un acord final per solucionar el conflicte i segons les seves pròpies paraules, ha assegurat que no podien anar més enllà. En resum, que el conflicte no es pot solucionar només per un cantó i que tothom havia de cedir. És cert, i segurament té part de raó, però la vaga que perjudicarà als barcelonins i a la imatge de la ciutat és responsabilitat seva. Els ciutadans que ahir no van poder agafar el metro i demà tampoc ho podran fer, entendran que l’única responsable és Ada Colau. Aquest és el preu del poder i de prendre decisions que afecten a milers de persones.

Ada Colau, la lluitadora dels drets socials era molt valenta quan Xavier Trias governava Barcelona i es veia molt capaç de criticar-lo i argumentar que l’antic alcalde no pensava en les persones. Mai va dubtar a alçar la veu si així ho creia necessari, òbviament, i tampoc ho va fer, per exemple, el 29 de març del 2012 quan va fer declaracions a favor de la jornada de vaga general. Resulta que quan ella ha sigut al poder i ha hagut de dialogar i negociar amb treballadors i persones del carrer, no li ha sigut tan fàcil. És ara quan s’ha trobat amb problemes i s’ha de menjar les seves paraules.

Aquest és el pa de cada dia i el que ens passa a la majoria de mortals. Som molt savis a l’hora de criticar els que governen però ens fem molt petits quan ens trobem al mig del conflicte i no sabem com solucionar-ho. La diferència és que quan passa algú amb representativitat pública i política, els seus errors i encerts tenen molta més notorietat. Abans de donar lliçons als altres i dir-los com han de fer la feina, és convenient donar exemple.

El que li està passant a l’alcaldessa de Barcelona aquests dies amb el Mobile World Congress i la vaga dels treballadors del metro és l’exemple perfecte que criticar des de fora, des de la banqueta, és molt senzill, però quan ets dins les coses no són tan fàcils com semblen.