Som el que hem viscut

El passat 3 d’agost va morir l’expilot de motociclisme Ángel Nieto després de patir un accident mentre conduïa un quad. Hi ha notícies, que per molt que te les esperis i et vagin preparant, acabes tenint l’esperança que tot canvïi i surti bé. Malauradament, aquest no va ser el cas de l’esportista espanyol i la seva desaparició em va fer pensar en la capacitat que tenen els esportistes d’identificar-nos amb ells fins al punt de sentir-los de casa nostra. Com si entressin cada diumenge al menjador de casa.

En una societat cada vegada més obsessionada per fer esport i per el culte al cos -sovint d’una forma exagerada-, els esportistes s’han convertit en els nostres ídols. Ocupen les portades dels diaris, els programes de televisió i entren a les nostres cases.

Vivim en una era en què tot va molt ràpid, en què no ens donem ni una mica de temps per pair les alegries -ni tampoc les tristeses- i on sembla que només importi la immediatesa. Ho hem de voler tot i ho hem d’aconseguir ara. Aquesta teoria, que tots apliquem inconscientment, es contradiu amb tot allò que ens han ensenyat de petits: Que les coses si es fan a poc a poc i amb sentit comú, acaben sortint millor.

Des de ben petits, a casa, hi ha dues coses que han sigut constants i permanents: les motos i els tractors. Recordo que cada diumenge els homes de casa se n’anaven a donar un vol amb la moto amb uns quants amics amb qui es reunien cada setmana. No feien cap cursa, no era cap competició, però això no volia dir que entre ells no tinguessin una rivalitat sana. Aquell tipus de rivalitats que realment s’haurien d’ensenyar als nens i no una en què l’únic important sigui quedar el primer. I els altres? La majoria d’ells són segons i no per això s’han de sentir arraconats o fracassats.

Eren aquells temps on a la majoria de les cases només hi havia una televisió. Recordo perfectament com el meu pare, cada diumenge, ens feia veure les curses de motociclisme. A casa, vam créixer amb les victòries de Michael Doohan, amb les lluites d’Àlex Crivillé i amb les retransmissions d’Ángel Nieto.

Ara, vist amb perspectiva, he pogut comprovar com el meu pare m’ha transmès la seva passió per les motos però m’ha ensenyat moltes més coses que això. De petits, tot el que veiem que fan els nostres pares, ens ho fem nostre i d’adults, ens convertim en allò que hem vist a casa. En petites anècdotes, en situacions quotidianes i en lliçons de vida.

Ens emmirallem en aquelles persones que admirem i que formen part de casa nostra, de la forma que sigui. Per això, a casa, la mort de l’expilot de motociclisme ens ha fet rememorar moltes coses i ens ha fet recordar que som el que hem viscut, el que hem sentit i aquells a qui hem admirat.