Carta a Carles Mundó

No et conec de res, Carles. No he parlat mai amb tu ni conec la teva família però al viure tan a prop, tinc un sentiment de tristesa infinita. Em sento com si estiguessin tocant als meus, com si tu fossis un germà, un cosí o un tiet. He vist una foto teva que m’ha glaçat el cor i que explica molt bé el teu compromís amb la teva gent i el teu país. Caminant, amb uns documents sota el braç i posant-te la mà al cor. Amb aquest somriure tan ple de vida i amb la cara ben alta, que espero que la segueixis tenint ara, a pesar de tot.

Els dies, les setmanes i els mesos et passaran molt a poc a poc i la ràbia no et deixarà ni pronunciar paraula per la injustícia que estàs i esteu vivint. Per tant, quan tinguis moments així, llegeix aquestes paraules que t’escric i no t’oblidis que estem amb vosaltres, que us pensem constantment i que alguns tampoc podem dormir a les nits. Què feu? Com esteu? Us tracten bé?

Una persona propera em va dir fa pocs dies que qui entra a presó, quan en surt és una altra persona. Vosaltres teniu un càrrec públic i esteu acostumats a uns certs “luxes” que la resta no tenim. Ell em deia que quan has estat a la presó, et tornes més humà, més senzill i més sensible. Una lliçó de vida. Som molts els que pagaríem perquè no haguéssiu de passar per lliçons com aquestes, perquè no hi hagués de passar ningú.

No tinc fills. No m’atreveixo a dir què sents quan estàs tan allunyat dels teus però les llàgrimes m’inunden els ulls quan penso en ells i en el que a ells també els hi estan fent, privant-los dels millors anys de la seva vida. Encara que no t’ho sembli, algun dia la vida i el país us tornarà tot el que esteu fent per la vostra gent. No oblidarem mai que us l’heu jugat per la vostra gent i que esteu empresonats perquè no hi estiguem nosaltres.

Us pensem molt. Que el dolor et sigui lleu. Que els records, l’amor i l’empatia de tot un poble no et facin rendir-te. Plora i fes-ho amb el cor obert si així t’has de sentir millor. Plora com quan a un nen petit li treuen la seva joguina preferida. Plora i fes-te fort. Perquè la fortalesa i la força que tenim que és molta, és l’únic que ens pot salvar.

A fora, no us oblidem i ens despertem cada dia pensant en vosaltres.