21 de desembre, les deu del matí. Al meu carrer i al col·legi on he votat, la gent caminava ràpid, com si tinguessin pressa. A la mesa, mentre feia cua, a davant meu hi havia dos matrimonis grans que tenien agafada la papereta ben forta. L’un a l’altre es preguntaven si ja ho tenien tot a punt. He tingut la sensació que tenien tanta pressa per votar per por, pel record de l’1 d’octubre. És en aquest lloc on l’1 d’octubre vam sentir un neguit que mai més oblidarem. Un neguit que ni tan sols hauríem de permetre perquè se suposa que vivim en una democràcia on no ens hem de sentir perseguits per les nostres idees. Se suposa.

Precisament, aquestes són unes eleccions totalment diferents a les que hem viscut fins ara. No són unes eleccions normals ni legítimes i no ho són des del moment que les ha convocat algú que es fa dir M. Rajoy i que casualment ningú sap qui és. No són normals perquè no és el poble català qui ha cessat el govern de Carles Puigdemont. No ho és perquè en un país democràtic no es poden empresonar dos representants civils per defensar unes idees que són diferents a aquells que creuen tenir-ho tot al seu abast. Tenen el poder (l’econòmic, el polític, el judicial i el dels mitjans de comunicació), sí, però per més que vulguin no ens tenen a nosaltres. Mai més ens tindran.

L’última vegada que vaig escriure un article a aquest diari, encara no pertanyia a cap llista electoral i encara no havia rebut aquella trucada que em va fer despertar de tot. De la comoditat, del conformisme i de pensar que la política és pels altres, que els del carrer no hi tenim res a fer. He tingut la immensa fortuna de créixer en un entorn on m’han ensenyat que arriba un punt que a la vida, has de prendre partit. No es pot estar al costat dels bons i dels dolents a la vegada. O tries o ja has escollit el cantó de la repressió.

La llista de Junts per Catalunya és la llista de la gent, del poble. La majoria de candidats que en formem part no tenim res a veure amb la política. Els meus motius segurament són els de molta gent, els dels meus companys. És tan increïble i tan propi d’una pel·lícula de terror el que estem vivint, que quan et proposen fer costat al president i al govern legítim votat per el poble català, és impossible dir que no. Per compromís, per honor i per dignitat a tots aquells que no podran passar el Nadal amb les seves famílies, ja sigui perquè estan a la presó o perquè estan a l’exili.

En aquestes eleccions, el govern espanyol ho tenia tot al seu favor. Tot el poder estava al seu costat. Han fet una campanya plena de mentides, han intoxicant d’una manera vergonyosa i amb un govern a l’exili i a la presó. A pesar de tot això, no han aconseguit acabar amb el desig de llibertat de la majoria dels ciutadans de Catalunya. Ho han tingut i no els ha servit de res. Aquest és el missatge que hem de tenir clar i que no podrem llegir ni escoltar a cap mitjà de comunicació espanyol. Que no us confonguin, hi ha majoria independentista i l’hem d’utilitzar per restaurar un govern legítim que ens van prendre de les mans i per alliberar uns presos polítics que mai haurien d’haver entrat a la presó.

El poble també ha deixat clar que el nostre president ha de seguir sent Carles Puigdemont. Tota la confiança del món per algú que no ens ha fallat, que ha sabut estar a l’alçada sempre i que ha complert la seva paraula en tot moment. No tenim un altre govern que aquest. No tenim un altre president que ell ni tenim un altre vicepresident que Oriol Junqueras.