La tradició i l’encant dels pobles és que tothom es coneix i es crea una certa sensació de familiaritat i de confiança entre els que hi viuen. Abans -ara també però en menor grau-, tothom sabia qui era el forner, qui portava un bar que havia heretat de la seva família o qui era la que et portava les cartes a casa. Això feia que als pobles hi hagués vida. Que, als carrers, es respirés un caliu que només es pot entendre aquell que hi ha viscut.

Ara, els temps són diferents. Les coses han evolucionat tant que no tothom té facilitats per quedar-se al poble i per trobar-hi una bona feina. Això no només té conseqüències pels més joves sinó que es trasllada a tota la societat. Cada vegada és més normal que els joves marxin a estudiar fora i no en tornin, o si ho fan, sigui amb unes condicions molt més precàries.

Aquesta mateixa llei es pot aplicar a les empreses i els petits comerços. Actualment, la compra per Internet està assolint nivells estratosfèrics. És còmode, no t’has de moure de casa i el ventall de possibilitats per triar és molt més ampli que una botiga física. No obstant, això repercuteix amb el comerç de tota la vida. Petites botigues que abans aconseguien tirar endavant amb molt d’esforç, ara es veuen sense el que abans era el seu públic perquè aquest s’està acostumant a unes altres rutines. A unes altres maneres de viure i de fer. No obstant, també és cert que al petit i mitjà comerç li falta una actualització a la nova era de la tecnologia que ara no té o que li és difícil comprendre.

Tots aquests factors fan que sigui complicat que als pobles hi hagi vida i es respiri aquell encant tan característic. Si a més de tot això, el poble i el seu govern no els hi posa facilitats, es fa difícil imaginar-ne el seu futur. Però no només el futur d’aquestes petites empreses sinó aquella vida que es respira pels carrers.

Això és el que des de fa unes setmanes està passant a Torelló. Després de les obres que s’hi van fer a finals de l’any passat, l’equip de govern de l’Ajuntament de Torelló va canviar el sentit de circulació al carrer Sant Bartomeu. Amb aquest canvi, ara només s’hi pot passar a peu. El trànsit que hi passava normalment -que era molt- ara es desvia pel carrer Estudis.

Què provoca això? Que la majoria dels que hi vivim no passem per aquell carrer i, evidentment, no consumim als establiments que en formen part. És evident que els que hi viuen, estan més tranquils, però també ho és que els comerciants han perdut clients i no afavoreix en el conjunt dels ciutadans.

És ben lícit i necessari que els equips de governs dels ajuntaments vulguin implementar millores però no ho poden fer com a arma governamental i no preguntar-se el perquè. Aquest canvi de sentit afavoreix a tothom o treu vida i caliu al poble? És això el que s’han de preguntar. Prendre una decisió per afavorir a uns pocs no pot ser propi d’aquells que diuen servir a tots els ciutadans.

És veritat que hi ha factors externs que no depenen d’un govern i que no es poden controlar però si que hi ha eines que es poden fer servir -o almenys no eliminar-les- per fomentar un bon ambient, un comerç just i que tothom es pugui guanyar la vida sense que un canvi com aquest els pugui perjudicar tant. Ja no és només per els comerciants i els clients que han perdut, és per la salut del poble i dels que en formem part. Menys clients és menys activitat i és menys caliu.

A poc a poc, els pobles es van fent més petits. A poc a poc, les persianes es van tancant i no hi ha ningú que les torni a obrir. I mentrestant, seguim callant.