Category

Relats

De petita, li agradaven les pel·lícules de Disney. Es passava hores i hores mirant-les si tornar-les a veure per pronunciar en veu alta els diàlegs que ja se sabia de memòria. Ho feia sola. Massa sovint, els seus pares no… Continue Reading →

Entren al bar agafats de la mà. Ella, morena i amb uns cabells que li arriben a mitja esquena, sembla no estar gaire contenta d’haver d’empassar-se un partit del Barça que li importa ben poc. Ell, descuidat, amb uns texans… Continue Reading →

La Laia no estava preparada perquè algú cuidés d’ella. Tota la vida havia actuat a l’inversa, sempre era ella qui cuidava dels altres. A la vida, no pots ser les dues coses; o cuides dels altres o et deixes cuidar…. Continue Reading →

Les hores inacabables de Matemàtiques. Els minuts eterns al dentista. Les extraescolars de guitarra mirant les parets, que com més les mirava, més blanques li semblaven. A la Marta la vida li passava molt a poc a poc, tan lentament… Continue Reading →

23, 24 i 25 de desembre. L’Arnau tenia por. La major part de les nits de Nadal les havia passat a un hospital. Per ell, la nit de Nadal era una nit com totes les altres. L’única diferència és que… Continue Reading →

Fa temps, algú li va dir, que la saviesa de les persones es pot mesurar per els referents que un té. L’avi Lluís era més que un referent, el seu ídol. S’apropava als noranta anys, cada dia caminava més a… Continue Reading →

La Laura no era feliç. O, com li agradava dir, ho era a estones. Aquesta no era la vida que volia viure, la que un dia havia somiat però, contradictòriament, tenia tot allò que quan era petita havia visualitzat en… Continue Reading →

Capturant la vida

És Sant Jordi. Els carrers són una aglomeració constant. Agafo el mòbil de la butxaca i el rellotge marca que són dos quarts de set de la tarda. Des d’aquí, veig la Plaça. Des de l’ajuntament, es veuen enormes fileres… Continue Reading →

Vuit

Vuit d’abril. Vuit d’agost. Feia vuit mesos que la Pilar, la seva mare i l’eix principal de la família, havia desaparegut. Un imbècil s’havia saltat un semàfor en vermell i ella, tot i anar amb un cotxe tot terreny, va… Continue Reading →

Parlar sense dir-se res

El restaurant estava ple de gent. La Mola era un lloc típic, situat a la comarca del Lluçanès, on s’hi celebraven especialment batejos, casaments i comunions. Rara era la vegada que un diumenge no havies de fer la reserva anticipada… Continue Reading →

© 2018 marionaisern.cat — Powered by WordPress

Theme by Anders NorenUp ↑